ARIADNA

10-02-20

Ariadna es una lectora del blog con la que hasta ahora me escribía solamente por correo electrónico (igual que pasaba con Andrea). A partir de este momento, estoy autorizado a publicar sus textos.

En su primer correo (como todos los suyos, escrito en catalán), me planteó cosas muy interesantes: La aceptación de lo que nos sucede para evitar pensamientos negativos; la ayuda que nos reporta reconocer nuestras propias emociones y darles salida; confiar en determinadas personas pero teniendo en cuenta el entorno; aceptar lo que no nos gusta de nosotros mismos; tener presente una relación de nuestros derechos como personas; e igualmente por lo que respecta a los deberes; el asunto de la cortesía y de las buenas maneras; etc.

Le contesté dándole mi opinión y ella me respondió con otro mensaje. Todos ellos los reproduzco en su idioma original. Si alguien tiene problemas de comprensión sobre algún texto, estaría bien que me lo dijera y yo, con mucho gusto, se lo traduciré al castellano.

31 de gener de 2010
Jesús,

Està molt bé el blog. Són exemples molt senzills però útils.

Acceptar el què ens passa, evitaria pensaments negatius que poden provocar malalties.

Reconèixer les pròpies emocions, i donar-los una via de sortida (parlar-ne amb algú amb qui confiem, acceptar-les sense perdre el sentit de l'entorn).

Acceptar també allò que no ens agrada del que som, o ens toca viure, perquè reaccionar també ens conforma com a persones, i ens fa més humils i per això millors.

Pensar en una relació de drets (al silenci, a la comunicació, a sentir-nos útils, bells i valuosos, a triar els amics, a la felicitat, a aprendre dels fracassos,...)

I pensar també en una sèrie de deures: conservar el somriure, actuar amb dolcesa, mantenir la calma,...

La cortesia és un deure; el tacte i les bones maneres fan que tot resulti millor, i més fàcil. La pràctica, tan necessària, de tenir en compte l'altre, veure la seva vàlua, i admirar-lo i respectar-lo per això, personalment, professionalment, socialment...


4 de febrer de 2010
Gràcies pels teus comentaris sobre el blog.

Són moltes les coses interessants que em comentes.

Acceptar i comunicar les pròpies emocions per donar-los sortida. És veritat. Sovint ens passa que ens tanquem massa (per por) i això no ens va bé. Em fa gràcia, però, aquesta frase teva de : sense perdre el sentit de l'entorn. No acabo d'entendre del tot què vols dir amb això. Vols dir de comunicar-les només a les persones que es mereixin confiança?

Una altra cosa molt interessant és sentir -com tu dius- que tenim drets, el primer dels quals és a existir i a ser respectats tal com som. No et sembla? I el segon, per mi, a triar lliurement què volem fer i què no volem fer.

En canvi, no acabo d'estar d'acord amb tu en que tinguem el "deure" de somriure, de ser dolços i calmats,. etc. No creus que són més aviat drets que els altres han de respectar?

Per mi, tenir en compte els altres sí que és un deure (que lliga amb el de respectar-los tal com són) no només una cortesia. Una altra cosa és que la cortesia (la suavitat) pugui ajudar a relacionar-nos millor, ara bé sempre i quan la cortesia vagi lligada a l'autenticitat, és a dir, deslligada del complaure i de fer les coses malgrat que en el fons no les vulguem fer.

En fi, si vols, i a poc a poc, podem anar parlant d'aquestes coses que veig que ens interessen a tots dos.

Gràcies per tot.

Petons.

Jesús

4 de febrer de 2010
Jesús,

En relació al teu missatge, et contesto per apartats (si et va bé):

Sí, volia dir que no hem d'oblidar que l'entorn sempre ens condiciona, i que l'hem de tenir present. No puc recordar qui deia que 'l'atmosfera és l'ànima de les coses". Penso que massa gent oblida que, a part un mateix, cal tenir molt en compte l'entorn. No vivim sols, i encara hem d'aprendre moltes coses.

Els drets. D'acord amb tu que el primer, i fonamental, és el d'existir i ser respectats. Els que jo posava a la llista anirien en el teu segon bloc: el que tu dius "triar lliurement...". Vull dir que sí, però que cal fer l'esforç, o l'exercici, de triar-los, precisar-los i recordar-los. I que també pot incloure el de canviar-los.

Els deures. La cortesia,la urbanitat, la dolcesa... em semblen imprescindibles per a respirar, no són només una "ajuda", crec que són fonamentals i es practiquen poc perquè no es prenen com un deure. Aquests deures supleixen la manca d'afecte, o de comprensió, o de virtut, perquè no podem comprendre-ho tot, ni estimar-ho tot, ni encertar-ho tot perquè som limitats.

Una abraçada,