Que qualsevol de nosaltres, pel sol fet d’haver crescut emocionalment una mica més potser que les persones del seu entorn, es pugui sentir aïllat o incomprès és, per a mi, absolutament normal. Però també és una oportunitat per créixer davant les dificultats de relació que hi trobi.
Si, en general, les persones han après a relacionar-se des del jo+/tu- o des del jo-/tu+ o des del jo-/tu- , un treball terapèutic adequat pot donar l’oportunitat d’actuar des del jo+/tu+. I és per això que es troben dificultats relacionals en el propi entorn.
Una nova manera de relacionar-se amb els nostres amics, companys i parents ha de sorgir de l’actuar des del jo+/tu+. I això ha de ser irrenunciable per poder “estar bé”. Hem de partir de la base que no és possible “estar bé” emocionalment actuant en qualsevol de les altres actituds. Això sí, aquesta nova manera de relacionar-se no estarà exempta de dificultats i de traves. Ja hi podem comptar.
Per tant, no es tracta tant d’aconseguir “la felicitat”, que igual és un desideratum difícil de definir fins i tot, sinó d’arribar a “estar bé” enmig de les circumstàncies de la vida, siguin quines siguin. I això passa per recuperar l´autoestima perduda pel camí de la vida. Per això no hem de voler ser “sants” ni “bones persones” sinó persones normals que “estan bé” emocionalment, que se senten bé emocionalment. I a partir d´aquí, serà més fàcil relacionar-se amb els altres respectuosament i amorosament.
