PRESENCIA EN UNO MISMO

Cuando conseguimos estar presentes aquí y ahora, en realidad lo que hacemos es estar presentes en nosotros mismos. Cuando no lo hacemos, estamos ausentes, ajenos a nosotros mismos. El otro día estaba con una amiga en la terraza de un café  y pasó por delante de nosotros un hombre que andaba cabizbajo. Se veía claramente que iba pensando en lo que fuera. Y yo le pregunté a mi amiga: ¿Tú crees que él está presente en sí mismo? Y me contestó: no, en absoluto. Efectivamente, no se daba cuenta ni de que estaba vivo. Como en ese caso, creo que la mayor parte del tiempo lo pasamos ajenos a nosotros mismos, es decir, sin vivir nuestra vida, ocupados solamente en hacer caso a los pensamientos que nos pasan por la cabeza, esclavos del hábito de darle vueltas a las cosas. Claro que podemos andar, mientras tanto, y respirar, por ejemplo, pero son funciones físicas que no requieren nuestra atención plena. Pues bien, ¿no resultaría gozoso disfrutar nuestra propia vida con suficiente conciencia de ello? Yo así lo creo. Es cuestión de proponérselo y de escoger un truco; el que mejor nos vaya a cada uno. A mi me suele funcionar darme cuenta de que piso sobre el suelo, que respiro aire, que el sol me calienta, que suena el reloj del campanario, que hay unos pájaros que pían, etc. El caso es darse cuenta de que estás vivo, estar presente en tu vida y sacarle todo el jugo que se pueda a cada instante en que tu mente no esté ocupada en la resolución de asuntos concretos de tipo profesional, familiar, etc. En el Zen se suele decir de los pensamientos que son "la incesante verborrea de la mente". Pues bien, se trata de no quedar atrapado por esa verborrea. Si lo hacemos, los resultados positivos se producirán muy pronto. Entre otras cosas, pondremos una barrera al estrés, pero también nuestra vida ganará en calidad y en matices.

LES CONDUCTES REACTIVES

Les conductes reactives sovintegen molt entre les persones. Entenc per conducta reactiva aquella que és pura resposta mecànica i gairebé reflexa a una acció dels altres sobre nosaltres. Es tracta d'una conducta amb poca reflexió, és a dir, amb poca presència dins nostre. Ens passa perquè no estem prou presents en l'aquí i l'ara. Ens agafa desprevinguts i llavors "no podem evitar" saltar i respondre irreflexivament. En el cas de la ràbia és molt comuna aquesta resposta. Ens sentim ferits, no ens n'adonem, i responenm volcànicament, a crit pelat, com si del propi crit depengués la nostra supervivència. La ràbia que portem acumulada dins nostre pren el protagonisme i es manifesta torrencialment, mentre nosaltres romanem inermes davant d'aquesta força tan enorme, com si fóssim purs espectadors del que està passant. El problema és que la ràbia, així manifestada, genera més problemes dels que resol. És veritat que pot ser útil per frenar una acció que no ens va bé, però genera més ràbia alhora, en l'altra persona i en un mateix.

Per això acostumo a recomanar-me a mi mateix  tenir més presència interior i estar molt atent quan m'he de relacionar amb persones que sé que poden provocar en mi (encara que no ho vulguin cosncientment) una reacció de ràbia incontenible. La solució, per tant, és estar molt atent, però també treure ràbia tan sovint com puguem de manera adequada, o sigui, no reactivament.

Si el mal ja està fet (ja s'ha produït la resposta torrencial) no es pot fer res més que acceptar-ho i adonar-se que ens pot servir de aprenentatge per a una altra oportunitat. Això sí, quan l'altra persona estigui receptiva i el nostre cor suficientment calmat, també podem oferir-li a l'altra persona de fer les paus i acceptar la part de responsabilitat que a cadascú li pertoca en un fet tan lamentable.

LA PERSPECTIVA DE L'AMOR

Faig una nova entrada al meu blog després de molts mesos de no fer-ne cap. Em venia de gust fer-ho.

Segons alguns psicòlegs (desconec si hi ha consens universal al respecte) hi ha nens que estan més ben connectats a la vida que altres sota el punt de vista emocional. Els primer tindrien, doncs, més facilitat per estar bé, per sentir-se més feliços (Carmelo Vázquez, autor del llibre: Optimismo inteligente).

Avui, quan m’he llevat, pensava que escriuria algun poema, però quan m’he posat davant de l’ordinador he vist que el que realment tenia ganes d’escriure era aquest comentari en el meu Dietari. Hi ha dies per tot.

Quan m’he despertat i era al llit encara, els primers pensaments que m’han vingut al cap no eren positius, i me n’he adonat de seguida. He vist que la por és a la base de les meves sensacions i pensaments negatius. Por a no ser prou feliç, por a no saber resoldre segons quines situacions (personals o professionals), por a la malaltia, por a la mort, etc. En el fons, es tracta d’estar més pendent del que et falta que del que tens o ets. Però, en realitat, la cosa és més profunda perquè revela l’existència d’un hàbit d’ocupar-se més sovint de les coses que poden anar malament,i que tapa o bloqueja la connexió amb el benestar emocional, amb la confiança en un mateix, amb l’autoestima. Per això s’ha de fer un esforç per detectar quan t’estàs situant en línea de la negativitat i poder decidir connectar amb el que som profundament, és a dir, amor.

Com deia un monjo budista a la pel·lícula “Katmandú” que vaig veure dies passats, quan tenim pensaments negatius, hem d’espirar llançant-los lluny de nosaltres; i quan els tinguem positius, hem d’inspirar incorporant-los a nosaltres. És possible que, com afirmen els psicòlegs, hi hagi persones més ben connectades amb la vida que d’altres, però, per mi, això vol dir que les segones han de fer més esforços per situar-se en la línea de la visió positiva, eliminant moltes més traves emocionals que no pas els altres.

Hi ha un altre mètode, que és el que jo segueixo últimament, i consisteix a identificar-nos amb l’amor que som, és a dir, amb la realitat última de la nostra existència. Es tracta de viure la vida des de l’amor, des de la perspectiva de l’amor, cosa que comporta deixar de banda les altres perspectives que no són sinó producte del temor i de la por. Per exemple, si comencem el dia pensant en la quantitat de coses que hem de fer, llavors ens accelerarem i no trigarem gaire a témer que no les podrem fer totes o no les podrem fer totes bé. Aquest és un exemple de la perspectiva de la por. Al capdavall, es tracta d’una connexió amb el que no som profundament, d’una connexió amb l’existència mental, amb la ment ordinària, la que ens exigeix constantment que fem i fem més i més coses.

Una pràctica que segueixo cada matí és la següent. Quan entro al cotxe i em dirigeixo a la feina, poso música clàssica ben suau i harmoniosa. Res de notícies. Les mínimes paraules perquè no em portin cap als pensaments discursius. Si trobo la música adequada, puc mirar el paisatge, els camps, els arbres, etc, i estar relaxat. El contrari de tot això (com jo també ho he fet durant anys) és posar notícies o col·loquis i debats, omplir el meu cap i preparar-me “para la batalla diària” amb una ment molt energitzada.

I encara vaig més enllà del que he explicat, perquè, a més,  procuro connectar-me amb l’amor que sóc, és a dir, amb el benestar emocional, amb els meus valors, amb els meus sentiments d’empatia vers els altres, amb les meves qualitats, amb l’agraïment que sento per tot  el que la vida m’està donant. I això no és una tasca difícil o ímproba, com es podria suposar pels elements que la composen. Resulta fàcil fer-ho, sempre i quan un estigui convençut –com és el meu cas- que la nostra veritable naturalesa és amor, perquè llavors n’hi ha prou a dir-te de tant en tant “sóc amor”, “no sóc problemes”, “no sóc ment ni por paralitzants”. Llavors,  d’una manera natural i progressiva comences a connectar amb l’amor que també són les altres coses i els altres éssers.

I quan dic amor, vull dir l’energia més poderosa de l’Univers, la generadora de vida i dels milions de galàxies existents, aquella que ara per ara no han pogut detectar les nostres tecnologies científiques. Aquesta és, per mi, la veritable i última natura nostra. Per això, la connexió o desconnexió amb aquest amor que som marca, com a raó última, la diferència entre estar bé i ser feliç, o estar malament i ser infeliç.

Comentari(o) de Noemí

Vull felicitar-te pel blog, tot el que allí es diu és molt intens. També comentar-te que la lectura del llibre ha estat realment un bon viatge de vacances, m'ha agradat molt.


Noemí

Traduzco para los hispanohablantes:

Quiero felicitarte por el blog, todo lo que en él se dice es muy intenso. También comentarte que la lectura del libro ha sido realmente un buen viaje de vacaciones, me ha gustado mucho.

Noemí

Jo bé/tu bé (jo+/tu+)

Que qualsevol de nosaltres, pel sol fet d’haver crescut emocionalment una mica més potser que les persones del seu entorn, es pugui sentir aïllat o incomprès és, per a mi, absolutament normal. Però també és una oportunitat per créixer davant les dificultats de relació que hi trobi.

Si, en general, les persones han après a relacionar-se des del jo+/tu- o des del jo-/tu+ o des del jo-/tu- , un treball terapèutic adequat pot donar l’oportunitat d’actuar des del jo+/tu+. I és per això que es troben dificultats relacionals en el propi entorn.

Una nova manera de relacionar-se amb els nostres amics, companys i parents ha de sorgir de l’actuar des del jo+/tu+. I això ha de ser irrenunciable per poder “estar bé”. Hem de partir de la base que no és possible “estar bé” emocionalment actuant en qualsevol de les altres actituds. Això sí, aquesta nova manera de relacionar-se no estarà exempta de dificultats i de traves. Ja hi podem comptar.

Per tant, no es tracta tant d’aconseguir “la felicitat”, que igual és un desideratum difícil de definir fins i tot, sinó d’arribar a “estar bé” enmig de les circumstàncies de la vida, siguin quines siguin. I això passa per recuperar l´autoestima perduda pel camí de la vida. Per això no hem de voler ser “sants” ni “bones persones” sinó persones normals que “estan bé” emocionalment, que se senten bé emocionalment. I a partir d´aquí, serà més fàcil relacionar-se amb els altres respectuosament i amorosament.

CARÍCIES POSITIVES

Faig avui una nova entrada, excepcionalment, per posar a l’abast dels lectors una llista de “carícies positives” que podem fer servir per relacionar-nos bé amb els altres (des del jo bé/ tu bé). Comentaré de passada que hem estat educats majorment per fer-nos carícies negatives (carícies al cap i a la fi), i les positives estan, si no prohibides, poc aconsellades perquè es consideren socialment massa directes i obertes. En tot cas, no hem d’oblidar que per fer una carícia positiva a una altra persona, li hem de demanar permís prèviament (com no sigui que tinguem molta confiança i complicitat amb ella), ja que ningú no té perquè, necessàriament, estar preparat en tot moment per rebre les nostres carícies positives. És una prova de respecte vers els altres.

Aquesta és la llista:

. Confio en tu
. M’agrada escoltar-te
. Em sento prop teu
. Ets bona companyia
. M’importes
. Ets respectable i et respecto
. Ets estimable i t’estimo
. M’agrada veure’t
. M’agrada com ets
. Saps el que et va bé i el que no et va bé. Tens bon criteri.
. Em sento estimat/da per tu
. M’agrada veure (i me n’alegro) com construeixes la vida que et va bé
. M’alegro amb les teves alegries
. Ets intel•ligent
. Ets guapa/o
. Agrades
. S’està bé al teu costat
. Tens el teu poder i no el cedeixes
. Admiro com et relaciones des del jo bé / tu bé
. Admiro la teva sensibilitat
. Ets afectuós/a i tendre/a
. Penso en tu i et tinc present
. Ets bona persona
. Tens un gran cor (que estima)
. Hi ha molta gent que t’estima
. Saps respectar com sóc i els meus silencis

SUSPENSIÓN DE ENTRADAS/SUSPENSIÓ D’ENTRADES

Por tenerme que dedicar durante el próximo año a otras tareas creativas, suspendo temporalmente mis entradas en este blog, aunque lo dejo abierto para que los eventuales lectores puedan tener acceso a ellas y comentar lo que quieran al respecto. Caso de que se introduzca algún comentario, el servidor me enviará un mensaje para que pueda dar el visto bueno antes de que aparezca publicado.

Quiero dar las gracias más sinceras a todos los seguidores, participantes y lectores del blog.

Es posible que durante los próximos meses tenga la necesidad de añadir algo a lo ya escrito, y en ese caso ya lo advertiría.

Deseo que tengamos unas felices fiestas de Navidad y un año 2011 de gran bienestar emocional para todos.

-------------------------------------

Com que m’he de dedicar durant el proper any a unes altres tasques creatives, suspenc temporalment les meves entrades en aquest blog, tot i que el deixo obert per tal que els eventuals lectors hi puguin tenir accés i fer-hi els comentaris que vulguin. Cas que s’hi introdueixi algun comentari, el servidor m’enviarà un missatge perquè pugui donar el vist i plau abans que aparegui publicat.

Vull expressar el meu agraïment més sincer a tots els seguidors, participants i lectors del blog.

Durant els propers mesos, pot passar que tingui la necessitat d’afegir quelcom al que ja he escrit, en el qual cas ja ho faria saber.

Desitjo que tinguem unes felices festes de Nadal i un any 2011 de gran benestar emocional per a tots.