Quan t'has passat la vida pendent sobre tot de no equivocar-te, de no ser renyat, de que no et castiguessin, de no deprimir-te, de no posar-te malalt, d'aguantar, de ser fort i valent, de respondre al que s'espera de tu, de no deixar la feina (tot i que hi estiguessis malament), de ser correcte amb tothom, de no decaure ni defallir, de soportar el que s'hagués de soportar, de sobre tot tirar endavant, de fer els deures, de respectar les normes, etc, etc, i arribes a la conclusió que això no és Viure, només et queda una solució: adonar-te del que tu vols, manifestar-ho a crits, saber que ho aconseguiràs i gaudir-ho a fons. Però això que tu vols només poden ser coses precioses, o sigui: amor, feina que t'agradi, més diners,salut, éxit en les teves coses, etc.
Doncs bé, jo estic convençut que la felicitat m'està esperant i que no cal que la defineixi gaire. No vull conformar-me amb trossets de felicitat, moments que venen i se'n van. No! Vull ser sempre feliç i entusiasta. I per això avui, davant tothom, proclamo que no miraré mai més enrere, que no expressaré dubtes de cap mena sobre el que vull, que no m'interessaré per les notícies sobre els sofriments, que no criticaré ningú, que tan sols em dedicaré a demanar en veu alta el que jo vull, que tindré plena confiança a aconseguir-ho, que ho gaudiré al màxim i que expressaré sovint el meu agraïment per haver nascut humà i poder fer tot això.
Chesús
miércoles, 30 de septiembre de 2009
domingo, 27 de septiembre de 2009
EL SECRET
Ara mateix, la teva vida és un reflex dels teus pensaments del passat.
Si pots pensar en allò que vols i fer-ne el teu pensament dominant, ho incorporaràs a la teva vida.
Els pensaments esdevenen coses!
Si vols canviar qualsevol cosa de la teva existència (...) canvia de pensaments.
No tenim el que volem perquè pensem més en allò que no volem que en allò que sí volem.
(EL SECRET. Ronda Byrne)
Estic llegint aquest llibre i m’ha interessat força perquè m’ha fet adonar-me de coses que m’han passat durant la meva vida i de les quals no n’era del tot conscient.
Aquest blog l’he titulat La felicitat perquè penso que val la pena obrir un debat sobre l’assumpte, però veig que felicitat i consciència estan molt lligats. Com més feliç ets, més conscient ets també. I a l’inrevés, com més conscient, més feliç. És a dir que, al meu entendre, la inconsciència comporta la infelicitat.
Recordo que quan vaig fer el Camí de Sant Jaume, vaig posar tot l’interès del món a fer-lo amb tota cura perquè volia assolir la meta. Sabia que ja no tenia 30 ni 40 anys i que, per tant, les meves possibilitats físiques eren més limitades. Però també considerava que eren les suficients. Quan vaig tornar del viatge, algú a casa meva em va dir: noi, ho has aconseguit!. I sí, ho havia aconseguit però no vaig ser prou conscient de com ho havia fet. Però ara, tot llegint aquest llibre que us recomano, he descobert que la meva ment estava plena de seguretat, de certesa, de confiança. Sabia que assoliria la meta! I per això ho vaig poder fer, malgrat que hi havia altres circumstàncies anímiques que no m’hi ajudaven, precisament.
Poso aquest exemple perquè em sembla alliçonador.
Sovint, em fa l’efecte que la nostra ment està dominada per la negativitat (no podré, no val la pena, no me’n sortiré, n’estic tip, sempre és el mateix, etc) i, segons la teoria que s’exposa en aquest llibre, la negativitat atrau la negativitat (la llei de l’atracció entre iguals). En conseqüència, si podem fer que s’instal•li dins de la nostra ment el pensament que aconseguirem un determinat objectiu, però de forma predominant i amb plena confiança, això l’atraurà i l’aconseguirem.
Què té a veure això amb la felicitat? Quina relació hi trobo entre això i les regles o camins de la llista que us vaig passar fa pocs dies? Encara no ho sé perquè tot just estic al començament del llibre, però tinc la impressió que la nova lectura m’ha obert una nova manera de mirar-me-la (la llista) i això, per sí sol, ja és ben vingut per a mi.
Chesús
Si pots pensar en allò que vols i fer-ne el teu pensament dominant, ho incorporaràs a la teva vida.
Els pensaments esdevenen coses!
Si vols canviar qualsevol cosa de la teva existència (...) canvia de pensaments.
No tenim el que volem perquè pensem més en allò que no volem que en allò que sí volem.
(EL SECRET. Ronda Byrne)
Estic llegint aquest llibre i m’ha interessat força perquè m’ha fet adonar-me de coses que m’han passat durant la meva vida i de les quals no n’era del tot conscient.
Aquest blog l’he titulat La felicitat perquè penso que val la pena obrir un debat sobre l’assumpte, però veig que felicitat i consciència estan molt lligats. Com més feliç ets, més conscient ets també. I a l’inrevés, com més conscient, més feliç. És a dir que, al meu entendre, la inconsciència comporta la infelicitat.
Recordo que quan vaig fer el Camí de Sant Jaume, vaig posar tot l’interès del món a fer-lo amb tota cura perquè volia assolir la meta. Sabia que ja no tenia 30 ni 40 anys i que, per tant, les meves possibilitats físiques eren més limitades. Però també considerava que eren les suficients. Quan vaig tornar del viatge, algú a casa meva em va dir: noi, ho has aconseguit!. I sí, ho havia aconseguit però no vaig ser prou conscient de com ho havia fet. Però ara, tot llegint aquest llibre que us recomano, he descobert que la meva ment estava plena de seguretat, de certesa, de confiança. Sabia que assoliria la meta! I per això ho vaig poder fer, malgrat que hi havia altres circumstàncies anímiques que no m’hi ajudaven, precisament.
Poso aquest exemple perquè em sembla alliçonador.
Sovint, em fa l’efecte que la nostra ment està dominada per la negativitat (no podré, no val la pena, no me’n sortiré, n’estic tip, sempre és el mateix, etc) i, segons la teoria que s’exposa en aquest llibre, la negativitat atrau la negativitat (la llei de l’atracció entre iguals). En conseqüència, si podem fer que s’instal•li dins de la nostra ment el pensament que aconseguirem un determinat objectiu, però de forma predominant i amb plena confiança, això l’atraurà i l’aconseguirem.
Què té a veure això amb la felicitat? Quina relació hi trobo entre això i les regles o camins de la llista que us vaig passar fa pocs dies? Encara no ho sé perquè tot just estic al començament del llibre, però tinc la impressió que la nova lectura m’ha obert una nova manera de mirar-me-la (la llista) i això, per sí sol, ja és ben vingut per a mi.
Chesús
miércoles, 23 de septiembre de 2009
Ser qui un ja és
Hace exactamente 500 años, Erasmo de Rotterdam definía la felicidad como "querer ser lo que uno ya es"
Un petit comentari sobre això. Efectivament, tal com jo ho veig ningú no pot ser feliç si no és qui és, és a dir si no és autèntic. Això implica actuar d'acord amb el que un vol fer, però també pensar i sentir tenint-se en compte a un mateix, respectant-se a un mateix. Tot el que sigui allunyar-se del que un mateix és serà font de malestar i, per tant, d'infelicitat.
Per això em mostro d'acord amb el que va dir (sembla ser) Erasmo fa tant temps. Ningú no podrà trobar la pau interior i l'equilibri personal si va en la direcció contrària o es desvia d'allò que és, de la forma com un és. I això és molt savi perquè té implicacions vers els altres, perquè en la mesura en què sapigues respectar-te a tu mateix (sent qui ets) podràs respectar els altres (sent qui són).
Un petit comentari sobre això. Efectivament, tal com jo ho veig ningú no pot ser feliç si no és qui és, és a dir si no és autèntic. Això implica actuar d'acord amb el que un vol fer, però també pensar i sentir tenint-se en compte a un mateix, respectant-se a un mateix. Tot el que sigui allunyar-se del que un mateix és serà font de malestar i, per tant, d'infelicitat.
Per això em mostro d'acord amb el que va dir (sembla ser) Erasmo fa tant temps. Ningú no podrà trobar la pau interior i l'equilibri personal si va en la direcció contrària o es desvia d'allò que és, de la forma com un és. I això és molt savi perquè té implicacions vers els altres, perquè en la mesura en què sapigues respectar-te a tu mateix (sent qui ets) podràs respectar els altres (sent qui són).
martes, 22 de septiembre de 2009
COMENTARI A COMENTARI D’EN MIQUEL
De moment, els meus comentaris hauran de ser ràpids perquè –com gairebé tothom- disposo de poc temps, però estic segur que a mesura que s’animi la cosa, hi intervindré amb més profunditat i assiduïtat.
Et responc, Miquel, que l’objectiu del Blog és cercar i compartir companyia en, com dius tu, una “comunitat virtual” per a parlar de coses que a mi m’interessen i que a la major part de la gent que conec no li interessa gens. Un es troba massa sol i massa diferent anant per aquests móns de déu, veient que fora del futbol i quatre cosetes més, la resta d’assumptes no interessen a ningú, o a molt poca gent. I l’objectiu de la llista era provocar una entrada als debats d’aquesta comunitat. No es tracta, per tant i en principi, de donar credibilitat a una llista de consells. Jo encara no m’hi he pronunciat al respecte i tampoc no sé a hores d’ara si em caldrà fer-ho. Estic d’acord que el plaisir de vivre ha de conduir la nostra vida (jo en dic: experimentar la vida i gaudir-la). I és clar que això té un caràcter marcadament individual. Però no trobes (o no trobaries) plaer a que un altre t’expliqués com, on, amb qui, de quina manera, etc, ha experimentat felicitat, o ha tingut sensacions de felicitat o la sensació de ser feliç?
Per acabar, et diré que “complir” els objectius de la llista no crec que ens fes feliços, de cap manera, però podria ser que si ens sentíssim feliços i ho examinéssim, igual resultaria que estaríem “complint” més d’un d’aquests consells o normes. Podria ser!
Chesús
Et responc, Miquel, que l’objectiu del Blog és cercar i compartir companyia en, com dius tu, una “comunitat virtual” per a parlar de coses que a mi m’interessen i que a la major part de la gent que conec no li interessa gens. Un es troba massa sol i massa diferent anant per aquests móns de déu, veient que fora del futbol i quatre cosetes més, la resta d’assumptes no interessen a ningú, o a molt poca gent. I l’objectiu de la llista era provocar una entrada als debats d’aquesta comunitat. No es tracta, per tant i en principi, de donar credibilitat a una llista de consells. Jo encara no m’hi he pronunciat al respecte i tampoc no sé a hores d’ara si em caldrà fer-ho. Estic d’acord que el plaisir de vivre ha de conduir la nostra vida (jo en dic: experimentar la vida i gaudir-la). I és clar que això té un caràcter marcadament individual. Però no trobes (o no trobaries) plaer a que un altre t’expliqués com, on, amb qui, de quina manera, etc, ha experimentat felicitat, o ha tingut sensacions de felicitat o la sensació de ser feliç?
Per acabar, et diré que “complir” els objectius de la llista no crec que ens fes feliços, de cap manera, però podria ser que si ens sentíssim feliços i ho examinéssim, igual resultaria que estaríem “complint” més d’un d’aquests consells o normes. Podria ser!
Chesús
Missing in blog
Com que no domino (gens ni mica) això de fer funcionar un blog, m'he llançat a l'aventura d'explorar-lo anàrquicament, és a dir, de remenar-lo tant com puc, intentant trobar vies de sortida. És així com m'he trobat un comentari de la Iolanda inesperadament. Pensava que els comentaris sorgirien directament sobre el blog, prèvia petició a mi, si un cas, del permís per a la seva publicació, però, noi, no ha estat així, o si ho ha estat, jo no me m'he adonat. Així és que he decidit tirar pel camí del mig i fer un copiar i un enganxar i per això podre-ho llegir el seu comentari. Amb el comentari del Miquel, la cosa encara ha estat més d'anar per casa, ja que em va escriure a la meva adreça de correu (la real: chesusvillafranca@gmail.com) i també he fet el mateix: copiar i enganxar. Per tant, teniu dos comentaris al blog per si us animeu a fer-ne els vostres.
Chesus
Chesus
Jesús,
bona nit. Perdona pel retard. Veig que has iniciat una proposta via internet. Crec que és un acte de molt bona voluntat i hi participaré dintre de les meves possibilitats. Abans que res m'agradaria preguntar-te alguna cosa sobre el teu plantejament.
Quin és l'objectiu real de fer aquesta llista? És que jo normalment estic força en contra d'aquest tipus de (com tu dius) receptaris, sobretot a causa del meu caràcter nòmada i orgullós. Particularment penso que el plaisir de vivre no s'obté en la consecució del global dels manaments d'aquest decàleg sino en la búsqueda dels propis i exclusius. Penso que, aquell que realment es preocupa per la seva felicitat, no fa cas d'aquestes coses. Llavors però, diràs, si aconsegueixes complir fil per randa totes aquestes fites molt provablement hi siguis ben a prop. Em sembla fantàstic, però no deixa de ser utòpic. I només aquell que s'hi posa en serio amb la utopia és el que realment li serveix d'alguna cosa posar-s'hi en camí; i aquest camí no passa per cap manament aliè. Et pregunto llavors si no penses igual que jo i per la raó d'aquesta iniciativa... M'agradaria que m'exposéssis el teu punt de vista.
Jo també crec que una comunitat virtual podria resultar profitosa, m'hi apunto. A veure que en traiem.
Una abraçada
Miquel
bona nit. Perdona pel retard. Veig que has iniciat una proposta via internet. Crec que és un acte de molt bona voluntat i hi participaré dintre de les meves possibilitats. Abans que res m'agradaria preguntar-te alguna cosa sobre el teu plantejament.
Quin és l'objectiu real de fer aquesta llista? És que jo normalment estic força en contra d'aquest tipus de (com tu dius) receptaris, sobretot a causa del meu caràcter nòmada i orgullós. Particularment penso que el plaisir de vivre no s'obté en la consecució del global dels manaments d'aquest decàleg sino en la búsqueda dels propis i exclusius. Penso que, aquell que realment es preocupa per la seva felicitat, no fa cas d'aquestes coses. Llavors però, diràs, si aconsegueixes complir fil per randa totes aquestes fites molt provablement hi siguis ben a prop. Em sembla fantàstic, però no deixa de ser utòpic. I només aquell que s'hi posa en serio amb la utopia és el que realment li serveix d'alguna cosa posar-s'hi en camí; i aquest camí no passa per cap manament aliè. Et pregunto llavors si no penses igual que jo i per la raó d'aquesta iniciativa... M'agradaria que m'exposéssis el teu punt de vista.
Jo també crec que una comunitat virtual podria resultar profitosa, m'hi apunto. A veure que en traiem.
Una abraçada
Miquel
comentarios:
iolanda dijo...
Podria dir que tots els 10 punts exposats em fan feliç, em sento bé quan els practico i els identifico com agradables quan en visc un d'ells, però mai havia pensat en la felicitat com en una recepta, com quelcom que pugués resumir en diferents apartats, potser perque la sento tant lligada a les emocions del dia a dia que s'em fa difícil definir-la amb paraules, o potser diria que la felicitat se sent amb els sentits, per això intentar descriure-la amb paraules sense tocar-la, olorar-la, tastar-la, veure-la o degustar-la s'em fa difícil, i no dic pas que tots els sentits hagin d'estar implicats en cada sensació de felicitat, però si algún d'ells o diversos. Sentits que creen dins nostre una explosió única que ens fa somriure.
20 de septiembre de 2009 14:10
iolanda dijo...
Podria dir que tots els 10 punts exposats em fan feliç, em sento bé quan els practico i els identifico com agradables quan en visc un d'ells, però mai havia pensat en la felicitat com en una recepta, com quelcom que pugués resumir en diferents apartats, potser perque la sento tant lligada a les emocions del dia a dia que s'em fa difícil definir-la amb paraules, o potser diria que la felicitat se sent amb els sentits, per això intentar descriure-la amb paraules sense tocar-la, olorar-la, tastar-la, veure-la o degustar-la s'em fa difícil, i no dic pas que tots els sentits hagin d'estar implicats en cada sensació de felicitat, però si algún d'ells o diversos. Sentits que creen dins nostre una explosió única que ens fa somriure.
20 de septiembre de 2009 14:10
domingo, 20 de septiembre de 2009
ELS PRIMERS AGLANS
Passats uns dies des que vaig obrir el blog, cap entrada més no hi ha hagut, així és que em decideixo a fer-ne una altra, de meva.
Ahir, quan vaig sortir a córrer com cada cap de setmana, vaig veure de seguida que les últimes pluges i el descens de les temperatures (hi ha neu als Pirineus) havien canviat el panorama de la darrera setmana. L'estiu punyent havia deixat el seu lloc a un començament tardoral amable i tranquil. Bufava una mica de vent del NW, fresc però no agressiu. Es veien encara pagesos acabant de fer la verema en un tros a la vora del camí. El bosc traspuava si no humitat, perquè les pluges havien estat minses, sí un cert aroma a recolliment i profunditat, cosa que els caminants i els corredors agraïm ja qué d'aquesta manera evitem suar excessivament. Quan vaig arribar a dalt de tot, al costat de la cabana on guarden les eines de la vinya, em vaig parar a fer uns exercicis gimnàstics i vaig contemplar el fons des de dalt del turó. Llavors va ser quan, de cop, una parell d'orenetes van passar per davant meu (jo em pensava que ja havien marxat de les contrades per causa del fred) i les vaig estar observant una bona estona. No hi havia ningú per allí, tret d'elles i jo. Vaig pensar que encara devien trobar insectes volant perquè, si no, no haurien pogut alimentar-se, però el cert és que jo no en veia cap prop meu i ni tan sols gaires papellones jugant a perseguir-se les unes a les altres. Al final, les orenentes van desaparéixer de la meva visió i vaig emprendre el camí de tornada cap a casa, corrent com havia fet a l'anada. La segona cosa extraordinària que em va psssar és que, també de cop i volta, vaig passar per damunt d'un aglà i va ser aleshores quan em vaig dir a mi mateix: mira, els primers aglans de la temporada. Però no vaig estar a temps d'aturar-me per agafar-lo i guardar-me'l, com hauria volgut, perquè els peus em duien a més velocitat que la dels meus propòsits. Durant la resta del camí, la meva intenció va ser trobar-ne un altre, però no ho vaig aconseguir. Fins i tot vaig estar a punt d'agafar-ne un que havia estat aixafat per les rodes d'un 4x4, però estava en tan mal estat que hi vaig renunciar. Per això, quan vaig arribar a casa vaig decidir escriure en el blog aquest petita crònica, perquè volia deixar constància dels meus sentiments. El cas és, que en certa manera, penso que ahir vaig tocar la felicitat, és a dir, la felicitat d'uns moments especials, viscuts sense entorpiments i embrutiments per part de res i de ningú. I em preguntava: Com seria analitzar aquestes sensacions sota el punt de vista de les regles sobre la felicitat que vaig transcriure en la primera entrada del blog? Es complirien totes? En resultaria alguna excessivament rígida? Podria ser que cap d'elles no es complís en aquest cas?
Chesús
Passats uns dies des que vaig obrir el blog, cap entrada més no hi ha hagut, així és que em decideixo a fer-ne una altra, de meva.
Ahir, quan vaig sortir a córrer com cada cap de setmana, vaig veure de seguida que les últimes pluges i el descens de les temperatures (hi ha neu als Pirineus) havien canviat el panorama de la darrera setmana. L'estiu punyent havia deixat el seu lloc a un començament tardoral amable i tranquil. Bufava una mica de vent del NW, fresc però no agressiu. Es veien encara pagesos acabant de fer la verema en un tros a la vora del camí. El bosc traspuava si no humitat, perquè les pluges havien estat minses, sí un cert aroma a recolliment i profunditat, cosa que els caminants i els corredors agraïm ja qué d'aquesta manera evitem suar excessivament. Quan vaig arribar a dalt de tot, al costat de la cabana on guarden les eines de la vinya, em vaig parar a fer uns exercicis gimnàstics i vaig contemplar el fons des de dalt del turó. Llavors va ser quan, de cop, una parell d'orenetes van passar per davant meu (jo em pensava que ja havien marxat de les contrades per causa del fred) i les vaig estar observant una bona estona. No hi havia ningú per allí, tret d'elles i jo. Vaig pensar que encara devien trobar insectes volant perquè, si no, no haurien pogut alimentar-se, però el cert és que jo no en veia cap prop meu i ni tan sols gaires papellones jugant a perseguir-se les unes a les altres. Al final, les orenentes van desaparéixer de la meva visió i vaig emprendre el camí de tornada cap a casa, corrent com havia fet a l'anada. La segona cosa extraordinària que em va psssar és que, també de cop i volta, vaig passar per damunt d'un aglà i va ser aleshores quan em vaig dir a mi mateix: mira, els primers aglans de la temporada. Però no vaig estar a temps d'aturar-me per agafar-lo i guardar-me'l, com hauria volgut, perquè els peus em duien a més velocitat que la dels meus propòsits. Durant la resta del camí, la meva intenció va ser trobar-ne un altre, però no ho vaig aconseguir. Fins i tot vaig estar a punt d'agafar-ne un que havia estat aixafat per les rodes d'un 4x4, però estava en tan mal estat que hi vaig renunciar. Per això, quan vaig arribar a casa vaig decidir escriure en el blog aquest petita crònica, perquè volia deixar constància dels meus sentiments. El cas és, que en certa manera, penso que ahir vaig tocar la felicitat, és a dir, la felicitat d'uns moments especials, viscuts sense entorpiments i embrutiments per part de res i de ningú. I em preguntava: Com seria analitzar aquestes sensacions sota el punt de vista de les regles sobre la felicitat que vaig transcriure en la primera entrada del blog? Es complirien totes? En resultaria alguna excessivament rígida? Podria ser que cap d'elles no es complís en aquest cas?
Chesús
domingo, 13 de septiembre de 2009
Aprendre a ser feliços
Aprender a ser felices
DAVID NAVARRO
Hace exactamente 500 años, Erasmo de Rotterdam definía la felicidad como "querer ser lo que uno ya es". Cinco siglos después, la máxima del filósofo holandés sigue vigente y es uno de los puntos de partida en terapias psicológicas para tratar a pacientes con depresión y trastorno de ansiedad. No hay una receta para alcanzar la felicidad plena, que ni siquiera es seguro que exista. Pero hay caminos que conducen a ella.
1/ Acepta las cosas como vienen. En la terapia de aceptación, se trabaja para que la persona asuma que no tiene control sobre la mayoría de cosas que suceden en su día a día. "Antes se nacía con el convencimiento de que la vida es dura, que no se puede conseguir todo", explica el psiquiatra Javier García Campayo. "Ahora, la educación es la contraria, hay un pensamiento generalizado de que todo tiene que salir bien. Y si no se cumple eso, llega el problema".
2/ Reduce las expectativas. No se trata de resignarse a la suerte, sino de colocar el listón en su altura adecuada. "La sociedad nos presiona cada vez más, nos obliga a ser mejores hasta el punto de que nos aterroriza no dar la talla", señala la psicóloga Nuria Cruz. No es imprescindible ser siempre el mejor, a veces solo es necesario hacer las cosas bien.
3/ Escucha tu voz interior. Los deseos que nos mueven y nos causan ansiedad pueden ser adquiridos y no propios. "Muchos hábitos, pensamientos o reacciones que hacemos cada día puede parecer que son nuestros, pero en realidad son producto de la misma ansiedad", dicen desde la Asociación Aragonesa de Trastornos de Ansiedad (ASATRA). "Lo importante es saber qué quiere uno mismo".
4/ Evita los pensamientos negativos. "A veces, nuestra cabeza se convierte en una cadena de ideas negativas, de sucesos que pueden suceder y nos aterran", explican desde ASATRA. El primer paso es interrumpir esa cadena, para lo cual resulta muy útil la relajación. Entre las técnicas de este grupo de autoayuda, destaca el contron de la respiración, que permite vacíar la cabeza de pensamientos. "Al principio es difícil, pero poco a poco la persona aprende a relajarse. Después, solo tiene que hacer los ejercicios para interrumpir los pensamientos".
5/ Distingue los aspectos positivos del día a día. Era el secreto de la pequeña Pollyanna, el famoso personaje de la escritora de literatura infantil Eleanor H. Porter. La niña huérfana siempre encontraba cosas buenas en los reveses de la vida. "Ver los aspectos positivos de lo que llega y no rechazarlos es la mejor medicina para evitar la depresión", asegura García Camayo.
6/ Disfrutar de los pequeños placeres cotidianos. La psicóloga Nuria Cruz aconseja reservar un tiempo cada jornada para saborear las cosas del día a día que nos aportan satisfacción. "Quizá es tomar tranquilamente una taza de café o escuchar nuestra canción preferida. Suelen ser cosas sencillas y la mayoría de las veces son gratis o muy baratas. Sabemos que nos gusta y nos hace bien. Entonces, ¿por qué no lo hacemos más a menudo?".
7/ Crece como persona. Encontrar una afición que nos enriquezca nos ayuda a encontrarnos con nosotros mismos y saber cuáles son nuestros deseos verdaderos. Si olvidamos nuestro yo, solo nos queda el trabajo y eso es lo más alienante, afirman los psicólogos.
8/ Rodéate de tus amigos. "La soledad no es buena consejera", advierte Nuria Cruz. "Hay que saber estar solo, pero también contar con una buena red social de amigos que te aporten risas y alegría. Te quieren por quien eres y no te exigen grandes esfuerzos. Es la mejor vacuna contra la ansiedad".
9/ Cuida tu cuerpo. Al realizar ejercicio, el cuerpo libera endorfinas, sustancia natural que aporta al cerebro una sensación de bienestar. Además, el ejercicio en su justa medida ayuda a la persona a sentirse más a gusto consigo misma.
10/ Sé generoso. Aislarse de los demás y obsesionarse con uno mismo solo trae frustración. "La felicidad consiste en hacer el bien", decía Aristóteles. Ayudar a un vecino, comprobar si tus familiares necesitan ayuda... La felicidad es un camino de ida y vuelta.
DAVID NAVARRO
Hace exactamente 500 años, Erasmo de Rotterdam definía la felicidad como "querer ser lo que uno ya es". Cinco siglos después, la máxima del filósofo holandés sigue vigente y es uno de los puntos de partida en terapias psicológicas para tratar a pacientes con depresión y trastorno de ansiedad. No hay una receta para alcanzar la felicidad plena, que ni siquiera es seguro que exista. Pero hay caminos que conducen a ella.
1/ Acepta las cosas como vienen. En la terapia de aceptación, se trabaja para que la persona asuma que no tiene control sobre la mayoría de cosas que suceden en su día a día. "Antes se nacía con el convencimiento de que la vida es dura, que no se puede conseguir todo", explica el psiquiatra Javier García Campayo. "Ahora, la educación es la contraria, hay un pensamiento generalizado de que todo tiene que salir bien. Y si no se cumple eso, llega el problema".
2/ Reduce las expectativas. No se trata de resignarse a la suerte, sino de colocar el listón en su altura adecuada. "La sociedad nos presiona cada vez más, nos obliga a ser mejores hasta el punto de que nos aterroriza no dar la talla", señala la psicóloga Nuria Cruz. No es imprescindible ser siempre el mejor, a veces solo es necesario hacer las cosas bien.
3/ Escucha tu voz interior. Los deseos que nos mueven y nos causan ansiedad pueden ser adquiridos y no propios. "Muchos hábitos, pensamientos o reacciones que hacemos cada día puede parecer que son nuestros, pero en realidad son producto de la misma ansiedad", dicen desde la Asociación Aragonesa de Trastornos de Ansiedad (ASATRA). "Lo importante es saber qué quiere uno mismo".
4/ Evita los pensamientos negativos. "A veces, nuestra cabeza se convierte en una cadena de ideas negativas, de sucesos que pueden suceder y nos aterran", explican desde ASATRA. El primer paso es interrumpir esa cadena, para lo cual resulta muy útil la relajación. Entre las técnicas de este grupo de autoayuda, destaca el contron de la respiración, que permite vacíar la cabeza de pensamientos. "Al principio es difícil, pero poco a poco la persona aprende a relajarse. Después, solo tiene que hacer los ejercicios para interrumpir los pensamientos".
5/ Distingue los aspectos positivos del día a día. Era el secreto de la pequeña Pollyanna, el famoso personaje de la escritora de literatura infantil Eleanor H. Porter. La niña huérfana siempre encontraba cosas buenas en los reveses de la vida. "Ver los aspectos positivos de lo que llega y no rechazarlos es la mejor medicina para evitar la depresión", asegura García Camayo.
6/ Disfrutar de los pequeños placeres cotidianos. La psicóloga Nuria Cruz aconseja reservar un tiempo cada jornada para saborear las cosas del día a día que nos aportan satisfacción. "Quizá es tomar tranquilamente una taza de café o escuchar nuestra canción preferida. Suelen ser cosas sencillas y la mayoría de las veces son gratis o muy baratas. Sabemos que nos gusta y nos hace bien. Entonces, ¿por qué no lo hacemos más a menudo?".
7/ Crece como persona. Encontrar una afición que nos enriquezca nos ayuda a encontrarnos con nosotros mismos y saber cuáles son nuestros deseos verdaderos. Si olvidamos nuestro yo, solo nos queda el trabajo y eso es lo más alienante, afirman los psicólogos.
8/ Rodéate de tus amigos. "La soledad no es buena consejera", advierte Nuria Cruz. "Hay que saber estar solo, pero también contar con una buena red social de amigos que te aporten risas y alegría. Te quieren por quien eres y no te exigen grandes esfuerzos. Es la mejor vacuna contra la ansiedad".
9/ Cuida tu cuerpo. Al realizar ejercicio, el cuerpo libera endorfinas, sustancia natural que aporta al cerebro una sensación de bienestar. Además, el ejercicio en su justa medida ayuda a la persona a sentirse más a gusto consigo misma.
10/ Sé generoso. Aislarse de los demás y obsesionarse con uno mismo solo trae frustración. "La felicidad consiste en hacer el bien", decía Aristóteles. Ayudar a un vecino, comprobar si tus familiares necesitan ayuda... La felicidad es un camino de ida y vuelta.
Bon primer dia
Avui neix un nou blog (entre milions existents al món). Té com a objectiu facilitar que un grup de persones amb aficions comunes s'alliberin del correu electrònic i puguin escriure missatges per a diversos destinataris alhora i llegir-ne d'altres de diverses procedències. Naturalment, com que jo sóc el creador del blog, aportaré els primers temes a la taula comuna, i espero que de mica en mica s'hi vagin reunint alguns, si no tots, els convocats a fer-ho.
He titulat el blog com "La felicitat" no perquè em pensi que es un títol molt original, que òbviament no ho és, sinó perquè aquest assumpte constitueix el punt central de les meves preocupacions i penso que de moltes altres persones.
De moment, enganxo aquí sota un article trobat a Internet que és el que m'ha mogut a crear el blog.
Esperaré a veure si es produeix alguna entrada.
He titulat el blog com "La felicitat" no perquè em pensi que es un títol molt original, que òbviament no ho és, sinó perquè aquest assumpte constitueix el punt central de les meves preocupacions i penso que de moltes altres persones.
De moment, enganxo aquí sota un article trobat a Internet que és el que m'ha mogut a crear el blog.
Esperaré a veure si es produeix alguna entrada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)