Ser qui un ja és

Hace exactamente 500 años, Erasmo de Rotterdam definía la felicidad como "querer ser lo que uno ya es"

Un petit comentari sobre això. Efectivament, tal com jo ho veig ningú no pot ser feliç si no és qui és, és a dir si no és autèntic. Això implica actuar d'acord amb el que un vol fer, però també pensar i sentir tenint-se en compte a un mateix, respectant-se a un mateix. Tot el que sigui allunyar-se del que un mateix és serà font de malestar i, per tant, d'infelicitat.

Per això em mostro d'acord amb el que va dir (sembla ser) Erasmo fa tant temps. Ningú no podrà trobar la pau interior i l'equilibri personal si va en la direcció contrària o es desvia d'allò que és, de la forma com un és. I això és molt savi perquè té implicacions vers els altres, perquè en la mesura en què sapigues respectar-te a tu mateix (sent qui ets) podràs respectar els altres (sent qui són).