LES CONDUCTES REACTIVES

Les conductes reactives sovintegen molt entre les persones. Entenc per conducta reactiva aquella que és pura resposta mecànica i gairebé reflexa a una acció dels altres sobre nosaltres. Es tracta d'una conducta amb poca reflexió, és a dir, amb poca presència dins nostre. Ens passa perquè no estem prou presents en l'aquí i l'ara. Ens agafa desprevinguts i llavors "no podem evitar" saltar i respondre irreflexivament. En el cas de la ràbia és molt comuna aquesta resposta. Ens sentim ferits, no ens n'adonem, i responenm volcànicament, a crit pelat, com si del propi crit depengués la nostra supervivència. La ràbia que portem acumulada dins nostre pren el protagonisme i es manifesta torrencialment, mentre nosaltres romanem inermes davant d'aquesta força tan enorme, com si fóssim purs espectadors del que està passant. El problema és que la ràbia, així manifestada, genera més problemes dels que resol. És veritat que pot ser útil per frenar una acció que no ens va bé, però genera més ràbia alhora, en l'altra persona i en un mateix.

Per això acostumo a recomanar-me a mi mateix  tenir més presència interior i estar molt atent quan m'he de relacionar amb persones que sé que poden provocar en mi (encara que no ho vulguin cosncientment) una reacció de ràbia incontenible. La solució, per tant, és estar molt atent, però també treure ràbia tan sovint com puguem de manera adequada, o sigui, no reactivament.

Si el mal ja està fet (ja s'ha produït la resposta torrencial) no es pot fer res més que acceptar-ho i adonar-se que ens pot servir de aprenentatge per a una altra oportunitat. Això sí, quan l'altra persona estigui receptiva i el nostre cor suficientment calmat, també podem oferir-li a l'altra persona de fer les paus i acceptar la part de responsabilitat que a cadascú li pertoca en un fet tan lamentable.