LA SALUT

Biven Mamonta, chamán.

La mente crea todas las enfermedades.

La enfermedad nace en los cuerpos sutiles del ser humano.

Nuestra actitud hacia nuestra propia realidad, nuestro mundo, lo es todo a la hora de conseguir una vida plena… y sana.

Si tenemos muchos problemas con nuestra mente, si no podemos aceptar una situación, empezamos a tener emociones negativas que se comen nuestra energía. Si perdemos energía, podemos sufrir depresión; nuestro sistema inmunológico se debilita, nuestros canales se cierran y se genera una enfermedad física. La sanación se tiene que hacer en todos los niveles.

¿Qué es lo que no potenciamos?

La conexión con nuestra esencia. Dentro de nosotros tenemos una parte que es nuestro auténtico ser, y el ser tiene poderes ilimitados. En la infancia teníamos conexión con esta parte, hasta los 3 años. A partir de esa edad se desarrolla menos.

Podemos desarrollar nuestro ser interior y recibir impresiones elevadas.

Aconsello llegir l'entrevista completa que li han fet a aquest xaman a "elblogalternativo.com", la trobo molt interessant.

Hi ha alguns aspectes de tot això que m'agradaria comentar:

En primer lloc, que, tal com jo ho veig, la divisòria entre salut i malaltia és sovint molt difusa, fins al punt que no la sabem detectar. Dic això perquè de vegades no tenim prou en compte que podem estar immersos ja dins d’una malaltia i ens pensem que estem plens de salut.

Com que –com afirma aquest xaman, entre d’altres experts- les malalties neixen en la ment, si no estem prou atents a com pensem, a com reaccionem, a com actuem, podria ser que estiguéssim creant una situació de malaltia i en canvi no en tinguéssim ni un sol símptoma físic a la vista.

A mi em fa l’efecte que el bon estat de salut que correspon a cada situació personal deriva de com tinguem la connexió interna amb nosaltres mateixos. Jo m’insisteixo molt a mi mateix en aquest aspecte. Vull viure una vida el més conscient de mi mateix que sigui possible, de forma que les emocions negatives no em duguin al malestar i, finalment, a la malaltia.

El xamán afirma que el nostre potencial intern és il•limitat i que la connexió amb aquest potencial la varem perdre en torn als 3 anys (que és quan el nen ja ha après determinades mesures per a superar els entrebancs emocionals que s’ha trobat al camí). Jo no poso en dubte res de tot això ni ho puc corroborar, sinó que em limito a experimentar, i la meva experiència em diu que si no estic prou al cas de les meves emocions i dels meus pensaments, podré anar fent però també podria passar que es colés dins de la meva vida la negativitat.

Per això és tan important per a mi tenir pensaments positius i procurar no connectar amb les propostes negatives que et puguin venir de fora. Això pot semblar molta feina però, en realitat, quan t’hi acostumes no costa gairebé gens. És com un automatisme que incorpores a la teva forma d’actuar. Es tracta d’anar fent desaparèixer les conductes reactives per a substituir-les per unes altres de pensades, de reflexionades.

La ment és la causant de les malalties, tant les que en diem emocionals o psicològiques, com les físiques, perquè l’ésser que som és un continu (sense talls) tot i que es manifesta en diversos plans o nivells segons el grau de densitat de l’energia (de més densa a menys densa), és a dir, el que coneixem com a cos físic, cos emocional, cos mental i cos espiritual. Per a gaudir una bona salut, cal, doncs, estar atents als moviments de la nostra ment (que inclou el mental i l’emocional) perquè no ens és tan fàcil com l’atenció que podem disposar al nostre cos. En general, evitem fer-nos mal físicament amb relativa facilitat (n’hi ha que ni això) però la ment, com que és més subtil, requereix un entrenament a “estar atents” que no ens l’ensenyen ni a casa ni a l’escola en la majoria dels casos. I en canvi, com diu el xaman, és aquí on ens hi juguem la salut.

És molt important, per tant, que tinguem cura de la nostra ment, o sigui, que estiguem al cas del que pensem i del que sentim, que no ens deixem portar per conductes reactives i que no ens deixem arrossegar per les propostes negatives que ens puguin arribar dels altres. Si conreem la pau i l’harmonia, tindrem pau i harmonia dins nostre, i la nostra ment i el nostre cor estaran serens. Per aquesta raó, jo sempre aconsello no criticar els altres, no entrar en discussions, etc. La forma serena de tenir relacions amb els altres es tenir-les des del que en diuen els terapeutes “jo bé i tu bé”, vol dir això que jo em relaciono amb tu buscant estar bé jo mateix i que tu també ho estiguis.