PENSAR EN NEGATIU. CANVIAR LA TENDENCIA

10-01-23

La verdad es que hoy al leer tu última entrada me he dado cuenta de que yo siempre pienso en negativo, tanto cuando me siento bien como cuando estoy mal, así cuando estoy bien pienso que pronto se acabará y cuando estoy mal sólo pienso en que mi vida es pura rutina y que ya no tengo ninguna posibilidad de hacer cosas que me llenen personalmente, todo se reduce a trabajo, niños, casa y siento que me ahogo. Pero aunque sea consciente de que pienso en negativo no sé como cambiar esa tendencia.

Así, que pienso que todas esas recetas de cómo ser felices constatan algo que es cierto para la mayoría de nosotros, pero el problema es cómo cambiar nuestra tendencia negativa hacia unapositiva.
28-09-2009

Repassant les intervencions que hi ha hagut en aquest blog des que el vaig crear (he copiat a dalt la primera de totes elles, que ens pot servir d’exemple), observo –com era d’esperar- que abunden les referències a sentir-nos atrapats en la negativitat, en els sentiments i sensacions negatius, i a les dificultats per trobar un camí que ens dugui a canviar-los per sentiments i sensacions positius. Però el fet indiscutible (perquè a mi m’ha passat) és que això pot succeir.

La negativitat s’escola dins nostre a poc a poc durant la nostra vida, sense que en siguem gaire conscients. A més a més, conforme anem fent anys la cosa es fa més gran perquè els problemes als que hem d’anar fent front cada vegada són més importants.

Un element generador de negativitat molt destacable són els sentiments de ràbia que certes situacions ens han procurat. Parlo des de la meva experiència. Per exemple, haver d’empassar-me per la força actuacions de persones que en teoria m’havien “d’educar”, actuacions que jo trobava clarament injustes i que moltes vegades eren violentes (càstigs, bufetades o fins i tot pallisses) va generar dins meu una enorme ràbia a la qual no hi vaig saber donar sortida perquè o era un nen o perquè, tot i ser ja un preadolescent o adolescent, la por a empitjorar les coses em va a consellar empassar-m’ho i callar.

En el meu cas, la ràbia va constituir una gran font de conflictes en certs àmbits (el laboral, per exemple) durant molts anys.

Quan un sent tanta ràbia i no sap com treure-se-la de sobre, alhora va generant dins seu una gran desconfiança vers tot allò que tingui a veure amb el món de les persones que li han fet mal. Aquesta desconfiança es va tornant, a poc a poc, una rebel•lia militant que pot ser molt destructiva, perquè té molta força.

Per sort, al costat de la ràbia i de la rebel•lia contra el món, conviuen altres sentiments, que són positius, i a mi això m’ha permès, per exemple, tenir amics, formar la meva parella, tenir uns fills que m’estimo moltíssim i, en definitiva, continuar nodrint-me amb l’amor de tots ells. Perquè, si no, si només m’hagués deixat dur per la ràbia i la desconfiança, la seva energia tan destructiva s’hauria convertit en una força autodestructiva que hauria acabat amb mi.

He volgut explicar tot això perquè s’entengui que la negativitat troba aixopluc dins nostre des que érem petits, tot i que és cert que cadascú dels humans tenim les nostres pròpies fonts de negativitat, així com tenim les nostres pròpies, originals i individuals maneres de fer el camí cap al benestar.

Al meu entendre, per tant, qui vulgui fer desaparèixer la negativitat emocional de la seva existència el que ha de fer és dedicar cada vegada més temps a diari a intentar connectar amb les seves pors, amb la seva tristesa i amb la seva ràbia –que són les emocions negatives- amb el propòsit de sentir-les conscientment per poder-les canviar per emocions positives i, per sobre tot, per una sensació habitual de benestar i de pau interior.. Al meu entendre, no hi ha cap més altre camí que aquest: sentir i veure conscientment allò que ens atrapa i voler sortir-ne amb totes les nostres forces.

El camí pot ser llarg i complicat però val la pena fer-lo. El resultat dependrà en definitiva de les ganes que tinguem d’estar bé, de la necessitat que sentim de viure la vida més feliçment, perquè no hi ha problema ni situació tan greus que puguin ser més forts finalment que la nostra determinació a viure bé, emocionalment parlant.