DEL MALESTAR AL BENESTAR

10-01-10


Igual com passa AMB totes les altres esferes de la vida, les persones ens adscrivim (moltes vegades sense saber-ho) a un grup d’opinió determinat quan es tracta de parlar del benestar/malestar emocional. Jo distingeixo els següents grups:
A) Els qui no aconsegueixen adonar-se que no estan bé.
B) Els qui sí que se n’adonen però pensen que és cosa del seu caràcter i que no s’hi pot fer res, o no connecten amb la necessitat d’estar bé.
C) Els qui neguen la viabilitat dels camins per a la recuperació emocional i els rebutgen directament, o els qui s’estimen més viure al marge d’aquestes opcions.
D) Els qui coneixen i accepten que hi ha alguns camins per sortir-se’n però no poden/no saben superar les dificultats materials que s’hi oposen.
E) Els qui confien a sortir-se’n i prioritzen seguir un camí terapèutic.

Pel que jo he experimentat, la pitjor situació és quan no t’adones que no estàs bé (A) perquè llavors no pots començar a fer res per canviar les coses. Sovint t’ho impedeixen les creences heretades o la por. Les primeres fan de tap i la segona de tap sobre el primer tap. És a dir, penses, per exemple, que el que s’ha de fer és tirar endavant i no donar gaire voltes a les coses (primer tap) i si mai tens el “mal pensament” que potser t’hauries de cuidar una mica més per dins, t’agafa la por a perdre l’estabilitat (material, funcional) que tens en aquell moment, i silencies la teva reflexió (tap sobre el primer tap). Així és com perdura temps i temps la teva situació emocional, gràcies a aquest mecanisme repressor que és poc conscient en el cas “A” i bastant més conscient en el cas “B”.

El cas “C” té a veure molt amb les creences heretades i els prejudicis, i també amb la por. La persona ha experimentat el malestar en algun moment però no vol saber res de començar a treballar l’assumpte, opta per pensar i fer altres coses (acostumen a ser persones que busquen estar sempre molt ocupades: ni un minut de relaxació, si us plau) i fins i tot pot tornar-se militant contrària a la viabilitat de les teràpies.

I els casos “D” i “E” es diferencien en la voluntat de prioritzar el canvi de situació. En el primer cas pot passar també que no es connecti bé amb la necessitat d’estar bé.

Fa pocs dies ja vaig escriure sobre sentir la necessitat d’estar bé. Podria pensar-se que aquest sentiment és universal i que està estès arreu, però jo ho poso en dubte. Al cap i a la fi, si no connectes amb la necessitat de trobar-te bé, és a dir, de sentir que tens necessitat del benestar interior, això és gairebé tant como no sentir que no estàs bé. Semblen les dues cares de la mateixa moneda en la pràctica. Potser sí que pots haver-te adonat en algun moment que tens malestar dins teu, però si no sents la necessitat d’estar bé, no podràs fer gaires coses per canviar la situació. És possible, per tant, que unes persones no sentin fàcilment que no estan bé i altres no sentin la necessitat de trobar-se bé, però unes i altres tenen semblant dificultat per fer els girs necessaris en la seva vida.

En el meu cas, van ser dos capítols successius. Primer vaig adonar-me clarament que no estava bé i posteriorment, quan vaig agafar una mica de confiança en mi mateix i en el procés, vaig sentir la necessitat d’estar bé.

Són molts els esculls que es troben pel camí que va entre el malestar no sentit (o a penes sentit) i el benestar sentit, i els més importants –repeteixo- tenen a veure amb les coses que hem après des de petits (que són prejudicis en el sentit que no són el resultat d’una reflexió personal nostra) i amb la por. La por és la vigilant que hi ha a la porta de sortida del malestar i procura frenar a qui hagi gosat posar en qüestió els altres sistemes de prevenció, és a dir, els patrons habituals, els prejudicis, el que hem heretat en forma de principis o de normes de vida.

Seria interessant que cadascú fes un exercici mental per saber on es troba en aquest terreny. Em trobo atrapat pels prejudicis dins del malestar? He fet ja una feina de convertir en reflexions personals moltes de les coses que he après des de petit? Voldria canviar algunes coses del meu endins? Camino ja pel passadís que porta a la sortida vers el benestar? He vist ja alguna vegada la guardiana de la porta (la por)? Estic decidit o decidida a enfrontar-m’hi?

Faig aquestes reflexions posant-m’hi jo també endins, perquè estic segur que tots vivim mil vegades aquets episodis. El cert és que per molt bé que t’arribis a trobar i per molt benestar que sentis dins teu, a diari es presentaran situacions en què hauràs d’optar per si et quedes més a prop del malestar o més a prop del benestar, fent front als esculls que vagin sorgint. De fet i sense saber-ho, és el que fem tots sempre a mesura que anem madurant. Si habitualment cerquem ser positius, per exemple, haurem d’afrontar les negativitats de l’entorn i mirar de no quedar-hi enganxats o contaminats. La diferència, per mi, rau en què abans no disposava de les eines que m’han donat per poder fer una millor gestió de les meves emocions. Abans no en tenia gaires i ara, fa un temps, en disposo de més quantitat i de més bones, tot i que això no m’aparta del camí del comú dels mortals com acabo de dir.

Per això, si connectes amb el teu malestar i amb la necessitat de canviar la situació, si vols pots començar el camí per aconseguir-ho i portar la pau al teu cor. Però primer de tot, com he escrit molts cops, cuida’t, ocupa’t de tu, tracta’t bé, prioritza’t, estima’t, perquè és la base per avançar en aquest camí.