LA CONFIANÇA

10-01-06


Avui vull escriure sobre la por i el seu antídot: la confiança. I encapçalo el meu escrit amb un pensament de John Demartini que he trobat a “El blog altenativo” (el recomano novament):

“la mente es como un jardín, si no se plantan flores se llena de malas hierbas”

.

El trobo molt encertat i molt precís. És com dir que, per defecte (com passa amb els ordinadors), si no fem opcions positives ens sortiran les que portem endins, que són les que hem après i practicat des que érem infants, i que en molts casos són afirmacions negatives.

A continuació transcric, parcialment, un altre text que és de Sandra Iozzelli (també l’he trobat a “El blog alternativo”) i que insisteix en el mateix tema, però centrant la seva reflexió sobre el poder dels pensaments:

Sandra Iozzelli:

“…quiero mostrarte el poder que tus pensamientos tienen en tu vida, lo mucho que te pueden limitar o te pueden hacer capaz. Tu mundo es un reflejo de lo que piensas y crees. Tus pensamientos te pueden hacer sentir feliz o triste, optimista o pesimista, capaz o incapaz. Algunos pensamientos pueden ser amables, amorosos y optimistas, otros estresantes, limitadores y pesimistas. Y son estos últimos los que nos impiden ser felices y vivir plenamente.

Muchas veces vivimos en base a pensamientos y creencias que hemos aprendido desde niños, pensamientos limitadores, miedos y paradigmas y que hemos dado por sentado, como verdades absolutas y que no hemos cuestionado para comprobar su veracidad. Mientras creemos en ellos, vivimos también en base a ellos. Te invito a que prestes atención a tus pensamientos, a los pensamientos que rondan tu cabeza y ver como te llevan a vivir la vida de una manera amable, confiada y optimista o a vivir la vida con miedo y limitaciones.

Ahora piensa ¿cuáles son esos pensamientos que te limitan a ti? ¿Qué es lo que te frena a hacer lo que te pide tu corazón?. Responder a estas preguntas te podrá dar pistas sobre cuáles son los pensamientos que te están limitando a hacer lo que tu corazón desea. El primer paso es reconocer tus pensamientos limitadores… Y el siguiente cuestionarlos para liberarte de ellos y así batir tus propios records"

La meva experiència em diu (i em confirma a diari) que en qualsevol situació que visquem podem optar per tenir pensaments positius o negatius, sempre i quan ens trobem en un punt d’estabilitat emocional que ens permeti adonar-nos-en. Ho dic perquè primer de tot cal que ens adonem dels nostres propis pensaments, perquè si no, òbviament, no podrem detectar si són negatius o positius.

Efectivament, quan la vida ens proporciona una situació emocionalment dura (una mort, la pèrdua d’una feina o d’una amistat, quan cometem un error, etc) moltes vegades solem reaccionar amb reflexions del tipus: ja no ve d’aquí, passa com sempre, si ja ho sabia jo, sempre plou sobre mullat, és que he trepitjat merda, no sé com m’ho faré, no hi ha manera, no me’n sortiré, etc. I ja no dic aquestes altres reflexions (encara més negatives): sempre em passa el mateix, si és que sóc tonto, no n’aprendré mai, sempre me la fan igual, és que sóc un desastre, etc.

Però, ben mirat, tot això -és a dir totes aquestes circumstàncies- ho podem viure d’una manera positiva i les hauríem de viure de manera positiva si no volem que es compleixi la llei de l’atracció i encara ens arribin (provoquem l’arribada de) més situacions negatives. I per aconseguir-ho, el primer requisit és perdre la por, la por a fallar, la por a no estar a l’altura de les circumstàncies, la por a ser rebutjat, la por a ser traït, la por a ser recriminat, la por a ser com som i a ser espontanis, etc.

Jo sento por i tinc dubtes en moltes ocasions, i penso que és bo que la senti (en termes raonables) perquè això em fa ser prudent i poder valorar l’oportunitat i la proporcionalitat de les meves decisions en relació amb el que he de fer. Però de vegades –i a tots ens passa- la por ens deixa garratibats, bloquejats, sense recursos –aparentment- per triar. I és llavors quan, sovint, com que no podem crear pensaments positius, ens venen pensaments negatius dels que tenim guardats al rebost de la nostra memòria personal: no podré, no me’n sortiré, fracassaré, emmalaltiré,etc. Per això crec que la clau està en la por.

La confiança és l’antídot de la por. Recordo, per exemple, que en els darrers anys he tingut dos “xutassos” de confiança molt rellevants. Un, quan vaig fer teràpia per segona vegada, en el sentit que estava convençut que me’n sortiria. I un altre, quan va caure a les meves mans el llibre “El Secret” perquè em va fer veure que tota la meva vida havia funcionat bàsicament tibant dels pensaments negatius que atresorava a la meva memòria. En el primer cas, la confiança provenia del fet que havia vist bons resultats d’aquesta teràpia en persones que coneixia, i a més perquè en les primeres sessions ens van introduir en la part de conceptes o de fonaments teòrics de la pròpia tècnica i els vaig trobar entenedors i solvents. I en el segon cas, perquè la reflexió meva va ser: Si la “Llei de l’atracció” s’ha complert en el meu cas respecte dels pensaments negatius, per què no s’ha de complir amb els pensaments positius?.

El sentiment de confiança, per tant, en mi ha provingut de l’existència d’un component reflexiu, d’una reflexió que jo he pogut fer al respecte amb la part adulta de la meva personalitat que és qui ha pogut avaluar les possibilitats d’èxit en funció de dades racionals. Vull dir amb això, que gràcies a que vaig poder analitzar fets que havien succeït (resultat de la teràpia en altres casos, per una banda, i la lògica de les coses en un altre) vaig poder sentir confiança i, consegüentment, fer desaparèixer la por a no sortir-me’n, la por al fracàs.
Així doncs, dues són les conclusions al meu entendre:

En primer lloc, que hem de fer front a la por generant confiança dins nostre, però que la confiança es genera pensant sobre les coses, reflexionant-hi, analitzant les dades que tenim davant nostre quan es presenti una situació emocionalment forta, dura o difícil.

En segon lloc, que tinguem sempre present, a més, que necessitem generar pensaments positius per tal de no continuar aferrats a la cadena dels pensaments negatius que tots tenim emmagatzemats dins nostre.

Generant la nostra pròpia confiança (i, per tant, no concedint cap treva a la por) podrem optar pels pensaments positius i llavors es complirà la “Llei de l’atracció” que ve a dir que coses semblants atrauen coses semblants, i en el nostre cas: pensaments positius atrauran situacions positives.