RECUPERAR LA CONFIANÇA

10-03-07
RECUPERAR LA CONFIANÇA

Conec el cas d’una persona que tenia la sensació que la vida no li anava precisament com tenia previst i que es trobava molt decebuda per aquest motiu. En realitat, el que succeïa era que li havien passat bastants coses negatives (i algunes de greus) i de mica en mica havia perdut la confiança en que pogués arribar a redreçar la seva situació. Aquesta persona, per tant, havia perdut molta confiança en les seves possibilitat i en sí mateixa.

Rumiant sobre el seu cas, vaig confirmar una vegada més que sense aquesta mena de confiança no ens és possible estar bé emocionalment. Per això vull referir-me avui a com recuperar la confiança perduda, tibant de la meva experiència personal.

Em fa l’efecte que el sentiment de confiança neix en el més íntim de nosaltres mateixos, de cada persona. Com més s’hagi adit la primera experiència infantil al natural benestar profund que tenim en el moment de néixer, més gran serà la confiança que tinguem en nosaltres mateixos. I, a l’inrevés, com més feréstecs i punyents siguin les experiències que tinguem durant els primers anys de vida, més minso serà el grau de confiança pròpia que tindrem. Vol dir això, per mi, que benestar i confiança estan en una relació directament proporcional entre ells: a major confiança pròpia, major benestar, i al contrari. Vet aquí la importància d’aquest factor per a arribar a trobar-se bé emocionalment.

Quan jo vaig manifestar durant la teràpia que volia recuperar l’alegria perduda, estava demanant també no només un major benestar emocional, sinó alhora un sentiment més gran de confiança en mi mateix que el que tenia en aquells moments. La meva sort va ser que jo sentia una gran confiança en que aquella teràpia havia d’anar-me bé i em seria molt profitosa. És a dir que, sense adornar-me’n, vaig començar a recuperar la confiança en mi mateix a partir de la confiança que sentia cap als resultats previsibles de la teràpia que llavors iniciava.

Per tant, al meu entendre, en la recuperació de la pròpia confiança no hi ha d’haver (ni hi ha) res de màgic ni d’esotèric. La confiança es recupera (segons la meva experiència) d’una manera molt racional (adulta, en la terminologia terapèutica) . Com? Pensant, reflexionant, analitzant, valorant, sospesant, comparant, concloent, etc. En el meu cas, la confiança en els bons resultats de la teràpia s’havia produït per dos motius. Primerament, perquè havia vist els que s’havien donat en altres casos que coneixia. I en segon lloc, perquè vaig poder conèixer –iniciades ja les sessions- els fonaments teòrics o conceptuals de les tècniques que anàvem a aplicar. No estic dient que tothom sigui igual i que a tothom li hagi d’anar igual de bé un determinat tipus d’acció per a recuperar la confiança. Estic dient que, tot i que cadascú té el seu camí, la seva manera i el seu ritme, penso que en tots els casos no ens podem abandonar simplement a sentir, sinó que també hi hem de posar seny, el cap, el pensament.

Dies passats comentava d’una amiga que em deia que no podia sentir “la necessitat d’arribar a estar bé”. Doncs, mira, aquest és un cas en què es podria aplicar això que estic dient. Per sortir d’aquest estat, s’hi ha de posar reflexió, anàlisi, seny. Així serà possible cercar camins vers la confiança, primerament, i vers el benestar tot seguit.

La confiança ve a ser com una mena de combustible que ens permet volar ben alt.

Per cert, la meva amiga ho està fent (cercar camins i volar ben alt) i li va la mar de bé.