L’AMOR

He escrit aquesta paraula amb molt de respecte. Sé que està molt desgastada i que se n’ha abusat des de temps immemorials, però he gosat posar-la malgrat tot perquè us he transcric a baix algunes frases d’un llibre del Dr. Brian Weiss (conegut mundialment per la seva tècnica terapèutica de les regressions) que es titula: Sólo el amor es real.

La primera terapeuta que vaig tenir em va dir un dia que jo, per a treure’m de sobre algunes relacions o situacions que no m’anaven bé, havia arrencat de soca-rel altres coses que m’eren indispensables per a nodrir-me bé emocionalment. I això m’ha fet pensar sempre molt i molt en què passa quan perdem la connexió amb l’amor.

El Dr. Brian Weiss està convençut (i ha escrit molt sobre això) que l’amor és l’energia més poderosa de l’univers i que ho omple tot, fins al punt que assegura que l’amor és l’única realitat existent de debò. Val la pena buscar a Internet els seus llibres (gratuïts) i les entrevistes que li han fet de fa anys, però jo volia quedar-me amb una idea que deriva del seu pensament: sense amor (sense connexió amb l’amor) els humans no podem sobreviure. Per això ens passem la vida buscant-lo (buscant el benestar), perquè si és certa la hipòtesi del Doctor Weiss, nosaltres seríem una font (un cabal) d’amor que cerca sense descans connectar-se permanentment amb altres fonts d’amor i potser (una altra hipòtesi) amb la Font de tot amor.

Dic tot això, he de dir que tinc molt present que habitualment s’entén per amor un sentiment bastant diferenti que es diu enamorament. La veritat és que rebem a diari un bombardeig de notícies, d’invitacions, de suggeriments, de propostes a través dels mitjans de comunicació que ens poden fer arribar a pensar que la solució a tots els nostres mals rau a trobar la parella ideal (duri el temps que duri), però això no és l’amor en el sentit que tracta el Dr. Weiss i al que jo em vull referir. Al meu entendre, un enamorament podria ser un camí per aprendre a estimar, és a dir, per arribar a connectar-nos amb l’amor, però gairebé tots sabem que l’enamorament és com una mena de borratxera (un cocktail d’emocions, segons alguns) que ens envaeix i que es pot apoderar de nosaltres i fer-nos perdre l’ oremus. Però l’amor del que jo vull parlar no és ni de bon tros això. L’enamorament s’acaba en cada cas, en cada experiència, en cada parella, però l’amor com a energia bàsica de l’ésser humà no només hi és i hi serà sempre, i es renova permanentment, sinó que, per constituir la base de l’ànima humana, és consubstancial a nosaltres, de tal forma que no és possible la supervivència de la humanitat sense l’amor, sense la dosi mínima d’amor (que ningú seria capaç de fixar, és clar).
Dit això, volia afegir que quan no estem bé, quan no estem connectats amb el nostre interior, amb el que som profundament, és natural que no puguem sentir l’amor. Hi ha com unes capes d’emocions negatives i estratificades que ens ho impedeixen. Si no som capaços moltes vegades de connectar amb el que sentim (por, ràbia, alegria, tristesa), ¿com hem de poder connectar amb l’amor? Per això resulta tan important fer un treball emocional (per la via que sigui) precisament per a poder descobrir les capes que tapen allò que hauríem de sentir.

Quan ens trobem perduts emocionalment, el que fem és desconnectar per d’aquesta manera no sentir. Si no sentim, no patirem, ens diem inconscientment una i altra vegada. Però, com em va dir la meva terapeuta, d’aquesta forma no ens nodrim emocionalment (amorosament) perquè eliminem la connexió amb molts sentiments que ens són absolutament necessaris per a estar bé, per exemple, el sentiment de tenir dret a ser feliços o a ser respectats pels altres pel sol fet de ser humans.

La nutrició emocional ideal penso que només es pot trobar quan dins del nostre cor hi ha pau i calma autèntiques, perquè llavors ens serà possible sentir l’amor (potser que som amor) cap a nosaltres i cap als altres. Si dins nostre no hi habita la pau, o bé tendirem a fugir-ne (del nostre interior, del que sentim) o bé serem esclaus de les emocions negatives que ens comportaran molts problemes existencials.

Aconsello llegir amb atenció les paraules del Dr. Weiss perquè no són cap bestiesa, segons el meu punt de vista. L’energia amorosa és real i per a nosaltres, els humans, absolutament imprescindible si és que no volem perir.


Solo el amor es real, Brian Weiss

El amor es la energía más básica y dominante que existe. Es la esencia de nuestro ser y nuestro universo. Es el componente fundamental de la naturaleza que conecta y une todas las cosas, a todas las personas.

El amor no es una abstracción, sino una energía de verdad

El amor disuelve el miedo. Cuando se siente amor no puede temerse nada. Como todo es energía, y el amor abarca todas las energías, todo es amor.

La energía del amor es, en potencia, más fuerte que cualquier bomba y más sutil que cualquier hierba. Lo que sucede es que aún no hemos podido aprovechar esa energía tan básica y pura. Cuando lo consigamos, podrá darse una curación en todos los niveles, individual y planetaria.

Nuestras almas siempre se sienten atraídas hacia el amor. Cuando comprendamos de verdad el concepto de que el amor es energía que lo abarca todo y que su impulso curativo puede transformar con rapidez nuestros cuerpos, mentes y almas, superaremos nuestros males y nuestros dolores.

Cuando nos olvidamos del mensaje de nuestro corazón y caemos en la rutina y en los baches de la vida, nos sentimos insatisfechos y desdichados.

La verdadera seguridad deriva de la paz interior

El amor es una energía de increíble poder y fuerza.

Todos estamos hechos de esa energía.

El amor es algo absoluto.