El sistema vigente, que tiene como pilar un individualismo avasallador, se demostró incapaz de asegurar el bienestar de la humanidad.
Un sistema donde nadie es llevado a construir algo en común, donde la competencia, la acumulación y la ostentación predominan en detrimento de la solidaridad, de la caridad y de la compasión.
Un sistema donde los niños aprenden tan temprano a conjugar el verbo comprar, pero que desconocen lo que es compartir.
Un sistema que incentiva el consumismo inconsecuente y desenfrenado, y que tanto endiosa los bienes materiales.
Una cultura que disemina compulsión y consumismo, que asocia el producto a un concepto de felicidad.
Un sistema que desconoce el amor, la caridad y la compasión, y que se hace ciego y sordo ante el llamado del excluido, del necesitado.
El bienestar de todos y la preservación de la Tierra son sacrificados al lucro de unos pocos.
Buscar nuevos valores. Alimentar nuevas esperanzas.
Nuevos rumbos, y nuevos paradigmas.
La interculturalidad, - el diálogo entre el llamado saber occidental y el saber tradicional, milenario,
Somos interdependientes unos de otros, coexistimos en el mismo cosmos y en la misma naturaleza.
La vida es un milagro, tan bello como corto, que debe ser cultivado como las flores más bellas.
Como nunca antes en la historia, el destino común nos convoca a buscar un nuevo comienzo.
Promover la ecología del cuidado, que vela por los intereses de toda la comunidad de la vida.
Coexistir con respeto, cooperación y armonía con los demás habitantes de este pequeño planeta, - animales, vegetales, seres humanos.
La interculturalidad, el encuentro con otras tradiciones, otras culturas, enriquece nuestra visión del mundo y de la vida.
Tener ojos para los que son diferentes. Tener oídos para su voz, sus melodías, canciones, historias…
Habitamos todos una Casa común. Tenemos un origen común y, ciertamente, un mismo destino común.
Tantas flores, con sus colores y formas distintas. Diferencias superficiales, pues la tierra que las nutre y sustenta es sólo una.
Un único Soplo las anima, confiriéndoles significado, sentido y vida.
El desafío del tiempo presente es el de rescatar las utopías olvidadas, reescribir nuestro sueño común.
Un único Soplo, una única Alma, una misma esperanza.
Y en medio a la agitada rutina de la vida moderna, encontrar tiempo para reflexionar sobre preguntas metafísicas…
Tener oídos para la voz que habla en nosotros, que nos convoca a la práctica del bien…
El texto de esta presentación se basa en la conferencia dictada por Leonardo Boff durante el Forum Social Mundial, Belém, estado de Pará (Brasil), enero de 2009. Para saber más acerca del tema, entre en: www.forumsocialmundial.org.br y www.leonardoboff.com.br
El benestar col·lectiu ha de passar necessàriament pel benestar individual/personal. Avui he transcrit aquests text del Leonardo Boff per parlar del respecte. La part en què estic més d'acord amb el que pensa és que sense respecte no és possible que hi hagi benestar.
Ni benestar personal ni col·lectiu.
Però, al meu entendre, la base de tot es troba en el respecte cap a un mateix.
Pot costar una mica d’entendre-ho potser perquè hem estat educats –en el millor dels casos- vers el respecte cap a les altres persones (sobre tot els pares, els mestres, els amos de l’empresa on treballem, etc) però el secret està en el respecte cap a un mateix, cosa que no gaire sovint ens ha estat transmesa.
Si no em respecto a mi mateix primer de tot, és fàcil que caigui de mica en mica en una manca progressiva d’autodesvalorització. Al final, tots els altres seran per mi més importants que jo: els pares, el germà, els companys, els amics, els Caps, etc. Jo seré l’últim de la cadena i perdré la meva autoestima.
Sense suficient autoestima, cediré als altres el poder sobre mi. Ja no seré jo qui decideixi què és el que vull o em convé. Seran els altres qui ho decidiran, per la meva inhibició. I això cansa, esgota i genera molta ràbia i impotència.
La persona que no es respecta suficientment a si mateixa (que, per tant, té una baixa autoestima) no podrà establir amb els altres relacions adultes i tendirà a relacionar-se de manera infantil, seguint els camins o els patrons que practicava des que era petit. N’hi haurà que es tancaran dins seu i no es relacionaran amb gairebé ningú, per tal de protegir-se dels danys que li causen les relacions. N’hi haurà que només sabrà relacionar-se des de l’agressivitat, volen imposar els seus criteris, el seu domini. N’hi haurà que es dedicaran a complaure els altres per aconseguir un mínim de pau i harmonia. Cadascú de nosaltres ha tingut des que era petit una forma d’encarar les dificultats sorgides en les relacions amb els altres. Però no conec ningú que seguint el seu patró infantil hagi pogut arribar a relacionar-se de forma adulta quan ha deixat de ser un nen o una nena.
La manca de respecte cap a un mateix ha estat la base dels nostres conflictes interpersonals en la majoria dels casos gosaria dir. El secret està en la relació jo bé /tu bé.
Per estrany que pugui semblar, quan no hem assolit el benestar bàsic com a humans, el que passa és que ens estem relacionant des del jo bé/tu malament o des del jo malament/tu bé. Els primers serien els dominadors o els abusadors, i els segons els dominats o abusats. Però en tots dos casos, l’autoestima la tenen molt baixa.
Qui aguanta, qui complau, qui s’aïlla, cedeix als altres el poder sobre ell mateix i, per tant, això fa que cada vegada baixi més la seva autoestima.
Qui domina, qui abusa, intenta sense saber-ho compensar la manca de confiança en ell mateix, la seva por a no saber o a no poder relacionar-se bé, però l’únic que aconsegueix és generar més malestar intern i, per tant, abaixar el seu sentiment de poca autoestima.
No és possible respectar de debò els altres si un no comença per respectar-se a sí mateix, fent-se respectar pels altres. Dit a l’inrevés, qui no aconsegueix respectar-se a sí mateix acabarà sent no respectat pels altres.
En la línea del que expressa Leonardo Boff, estic convençut que la nostra “cultura” (occidental) és depredadora, abusiva i poc o gens respectuosa amb el medi natural, amb els pobles i amb les persones. Però hi afegeixo que és una “cultura del malestar” perquè els individus no trobem el nostre benestar emocional. La “ecologia del respecte” només es podrà donar si cada individu arriba a entendre que el necessari respecte als altres per poder tenir una convivència harmònica i en pau passa necessàriament per un tenir-se respecte a un mateix abans de tot.
Conrear l’autoestima i el respecte a un mateix, doncs, és el fonament del benestar personal, però també el del benestar col·lectiu basat en la comprensió, en la col·laboració i en el mutu respecte. Desgraciadament no és així com funcionem, normalment, ni és així com funciona el món, però si volem, podem començar a fer-ho cadascú de nosaltres pel seu compte. Potser és el moment, doncs, de fixar-se un objectiu i demanar-lo, confiar-hi, aconseguir-lo i agrair-lo, tal com indica “El secret”. L’objectiu podria ser molt simple: Vull, abans que res, tenir-me en compte a mi mateix, respectar-me a mi mateix, elevar la meva autoestima, connectar amb les meves qualitats, ser jo qui decideixi què vull fer i com ho vull fer, no complaure, decidir què necessito i actuar en conseqüència. Estic segur que funcionarà i que facilitarà la nostra relació amb els altres i amb el món en general des del jo bé/tu bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario