La ràbia

Hi ha una ràbia antiga, acumulada durant anys, que es guarda a les zones més fosques o profundes del cor, però que actua i influeix sobre la nostra vida, encara que no en siguem conscients. Aflorar les antigues ràbies és condició indispensable per a estar bé.

Ahir vaig anar a a veure el film d'Amenàbar "Àgora" i em va provocar que aflorés a la superfície de la meva consciència molta ràbia que tenia acumulada des que era petit i adolescent.

El film narra com la secta cristiana es fa mica en mica amb el poder absolut (polític i religiós) dels dominis de l'imperi romà que és en decadència. Hi apareixen la sobèrbia, l'abús, el dogmatisme, la manipulació, la crueldat, el salvatgisme, la indignitat en definitiva d'uns dirigents cristians que l'únic que busquen és el poder, per a detentar el qual no tindran inconvenient a amenaçar, a perseguir, a condemnar i fins i tot a eliminar tot aquell que s'oposés a les seves ambicions expansionistes.

La veritat és que amb aquesta ràbia a sobre (la meva d'antiga) és impossible sentir pau interior, i per tant el benestar que tots volem. Així és que aquest matí he fet uns quants exercicis per a treure'm tanta ràbia com em fos possible, per a ocupar després el forat que quedés amb elements positius.

Mentre mirava el film, van ser molts els moments que vaig acusar els bisbes i dirigents cristians d'assassins fastigosos.

Penso que val la pena veure la pel·lícula, tot i que és probable que només les persones que, com jo, han patit els abusos dels capellans i dels dirigents eclesiàstics en general, puguin ser sensibles als desmans que s'hi expliquen.

M'agradaria molt que si algun visitant d'aquest blog l'arriba a veure, que ens digués què li ha semblat i si també ha sentit la mateixa indignació que jo.